Vés al contingut

tin

De Viccionari

Català[modifica]

Verb[modifica]

tin

  1. (occidental) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: nit (revers)

Català antic[modifica]

Verb[modifica]

tin

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

Variants[modifica]

Anglès[modifica]

  • Pronúncia: /tɪn/ àudio (EUA) 

Nom[modifica]

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

  1. estany, llauna
  2. (pilota, esquaix) xapa

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].