tin

Català

Verb

tin

1. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: nit ^(revers)

Català antic

Verb

tin

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

Variants

• [1] ten
• [2] ten

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /tɪn/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

1. estany, llauna
2. (pilota, esquaix) xapa

Sinònims

• foul line

Relacionats

Taula periòdica  en anglès

1 H   2 He 3 Li 4 Be   5 B 6 C 7 N 8 O 9 F 10 Ne 11 Na 12 Mg   13 Al 14 Si 15 P 16 S 17 Cl 18 Ar 19 K 20 Ca 21 Sc 22 Ti 23 V 24 Cr 25 Mn 26 Fe 27 Co 28 Ni 29 Cu 30 Zn 31 Ga 32 Ge 33 As 34 Se 35 Br 36 Kr 37 Rb 38 Sr 39 Y 40 Zr 41 Nb 42 Mo 43 Tc 44 Ru 45 Rh 46 Pd 47 Ag 48 Cd 49 In 50 Sn 51 Sb 52 Te 53 I 54 Xe 55 Cs 56 Ba * 72 Hf 73 Ta 74 W 75 Re 76 Os 77 Ir 78 Pt 79 Au 80 Hg 81 Tl 82 Pb 83 Bi 84 Po 85 At 86 Rn 87 Fr 88 Ra ** 104 Rf 105 Db 106 Sg 107 Bh 108 Hs 109 Mt 110 Ds 111 Rg 112 Cn 113 Nh 114 Fl 115 Mc 116 Lv 117 Ts 118 Og   * 57 La 58 Ce 59 Pr 60 Nd 61 Pm 62 Sm 63 Eu 64 Gd 65 Tb 66 Dy 67 Ho 68 Er 69 Tm 70 Yb 71 Lu ** 89 Ac 90 Th 91 Pa 92 U 93 Np 94 Pu 95 Am 96 Cm 97 Bk 98 Cf 99 Es 100 Fm 101 Md 102 No 103 Lr

Vegeu també

• tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].