tendre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: tendré


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈtɛn.dɾə/, alguerès /ˈtɛn.dɾɛ/
Occidental: /ˈtɛn.dɾe/
  • Rimes: -ɛndɾe
  • Homòfon: tendra
  • Etimologia: Adjectiu: Del llatí tener, segle XIV. Verb: Variant de tenir per canvi de model de conjugació.

Adjectiu[modifica]

ten·dre m. ‎(femení tendra, plural invariable tendres)

  1. Tou, suau.
    pa tendre
  2. Innocent.
  3. Ple d'afecte i tendresa.

Variants[modifica]

  • tenre (arcaisme, pallarès)

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

ten·dre trans.

  1. (alguerès, septentrional) tenir

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

  • Etimologia: [1] Del llatí tendere ‎(«estendre»). [2] Del llatí tenēre ‎(«sostenir»).

Verb[modifica]

tendre

  1. tendir, tesar, tibar
  2. tenir, tindre


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /tɑ̃:dʁ/
    àudio
  • Etimologia: Verb: del llatí tendere. Adjectiu: del llatí tener ‎(«tendre»).

Verb[modifica]

tendre

  1. estendre entre dos punts.
  2. tibar
  3. parar, posar, per rebre o copsar.
    Tendre l'oreille, parar l'orella; tendre un piège, posar una trampa.
  4. tendir

Adjectiu[modifica]

tendre inv. ‎(plural tendres)

  1. tendre


Occità
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí tener.

Adjectiu[modifica]

tendre m. ‎(femení tendra, plural masculí tendres, plural femení tendras o tendres [aranès])

  1. tendre, tou.