tendre

Potser volíeu: tendré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈtɛn.dɾə/, alguerès /ˈtɛn.dɾɛ/

Occidental: /ˈtɛn.dɾe/

• Rimes: -ɛndɾe
• Homòfon: tendra
• Etimologia: Del llatí tener, segle XIV [1].
• Etimologia: Variant de tenir per canvi de model de conjugació [2].

Adjectiu

ten·dre m. ‎(femení tendra, plural invariable tendres)

1. Tou, suau.

   pa tendre

2. Innocent.
3. Ple d'afecte i tendresa.

Variants

• tenre (arcaisme, pallarès)

Sinònims

• càlid, dolç

Derivats

• tendrejar

Traduccions

Tou

• Alemany: zart ^(de)
• Anglès: tender ^(en)
• Castellà: tierno ^(es) m.
• Danès: mør ^(da)
• Finès: murea ^(fi)
• Francès: tendre ^(fr)
• Friülà: tenar ^(fur)
• Gallec: tenro ^(gl)
• Italià: tenero ^(it) m., morbido ^(it) m.
• Japonès: 柔らかい ^(ja)
• Llengua de signes catalana: TOU ^(csc)
• Luxemburguès: zaart ^(lb)

• Neerlandès: zacht ^(nl)
• Noruec: mør ^(no)
• Occità: tendre ^(oc)
• Polonès: delikatny ^(pl)
• Portuguès: tenro ^(pt)
• Romanès: fraged ^(ro)
• Rus: не́жный ^(ru) ‎(nejni)
• Suec: mör ^(sv)
• Turc: gevrek ^(tr)
• Txec: měkký ^(cs)
• Ucraïnès: ні́жний ^(uk) ‎(nijni)
• Xinès: 嫩 ^(zh) ‎(nèn)

Ple d'afecte

• Alemany: zart ^(de)
• Anglès: tender ^(en)
• Belarús: пяшчо́тны ^(be) ‎(piaixtxotni)
• Búlgar: не́жен ^(bg)
• Castellà: tierno ^(es)
• Danès: øm ^(da)
• Eslovac: nežný ^(sk)
• Eslovè: nežen ^(sl)
• Finès: hellä ^(fi)
• Francès: tendre ^(fr)
• Gallec: tenreiro ^(gl)
• Irlandès: mín ^(ga)
• Italià: tenero ^(it)
• Japonès: 優しい ^(ja)

• Llatí: tener ^(la)
• Luxemburguès: zaart ^(lb)
• Macedoni: нежен ^(mk)
• Neerlandès: zacht ^(nl)
• Occità: catimèl ^(oc)
• Polonès: czuły ^(pl)
• Portuguès: terno ^(pt)
• Romanès: iubit ^(ro)
• Rus: не́жный ^(ru) ‎(nejni)
• Serbocroat: нежан ^(sh), nežan ^(sh)
• Suec: öm ^(sv)
• Turc: müşfik ^(tr)
• Txec: něžný ^(cs)
• Ucraïnès: ні́жний ^(uk) ‎(nijni)

Verb

ten·dre trans.

1. (alguerès, septentrional) tenir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: tendre
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.

Català medieval

• Etimologia: [1] Del llatí tendere ‎(«estendre»). [2] Del llatí tenēre ‎(«sostenir»).

Verb

tendre

1. tendir, tesar, tibar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	tendre
gerundi	tenent
participi	tes
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	tenc	tens	ten	tenem	tenets	tenen
			tin		teneu
imperfet	tenia	tenies	tenia	teníem	teníeu	tenien
passat simple	tes	tengueres	tes	tenguérem	tenguéreu	teseren
	tenguí	teneres	tengué	tenérem	tenéreu	tengueren
	tengué					teneren
	tesí
futur	tendré	tendràs	tendrà	tendrem	tendreu	tendran
condicional	tendria	tendries	tendria	tendríem	tendríeu	tendrien
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	tena	tenes	tena	tenam	tenats	tenen
	tenga	tengues	tenga	tengam	tenau	tenguen
				tenguem	tengau
					tengueu
imperfet	tesés	tenguesses	tesés	tenguéssem	tenguésseu	tesessen
	tenés		tenés			tenessen
	tengués		tengués			tenguessen
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	ten	tena	tenam	tenets	tenen
	–	tin	tenga	tengam	teneu	tenguen
	–			tenguem
	–

Verb

tendre

1. forma alternativa de tenir/tindre

Francès

• Pronúncia: /tɑ̃:dʁ/

  àudio

• Etimologia: Verb: del llatí tendere. Adjectiu: del llatí tener ‎(«tendre»).

Verb

tendre

1. estendre entre dos punts.
2. tibar
3. parar, posar, per rebre o copsar.

   Tendre l'oreille, parar l'orella; tendre un piège, posar una trampa.

4. tendir

Adjectiu

tendre inv. ‎(plural tendres)

1. tendre

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈten.dɾe/
• Etimologia: Del llatí tener.

Adjectiu

tendre m. ‎(femení tendra, plural masculí tendres, plural femení tendras o tendres [aranès])

1. tendre, tou.