tendre

Potser volíeu: tendré

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈtɛn.dɾə/, alguerès /ˈtɛn.dɾɛ/

Occidental: /ˈtɛn.dɾe/

• Rimes: -ɛndɾe
• Homòfon: tendra
• Etimologia: Adjectiu: Del llatí tener, segle XIV. Verb: Variant de tenir per canvi de model de conjugació.

Adjectiu

ten·dre m. ‎(femení tendra, plural invariable tendres)

1. Tou, suau.

   pa tendre

2. Innocent.
3. Ple d'afecte i tendresa.

Variants

• tenre (arcaisme, pallarès)

Sinònims

• càlid, dolç

Derivats

• tendrejar

Traduccions

Tou

• Anglès: tender ^(en)
• Castellà: tierno ^(es) m.

• Francès: tendre ^(fr)
• Italià: tenero ^(it) m., morbido ^(it) m.
• Occità: tendre ^(oc)

Ple d'afecte

• Anglès: tender ^(en)
• Castellà: tierno ^(es)

• Francès: tendre ^(fr)
• Italià: tenero ^(it)
• Occità: catimèl ^(oc)

Verb

ten·dre trans.

1. (alguerès, septentrional) tenir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: tendre
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.

Català medieval

• Etimologia: [1] Del llatí tendere ‎(«estendre»). [2] Del llatí tenēre ‎(«sostenir»).

Verb

tendre

1. tendir, tesar, tibar
2. tenir, tindre

Francès

• Pronúncia: /tɑ̃:dʁ/

  àudio

• Etimologia: Verb: del llatí tendere. Adjectiu: del llatí tener ‎(«tendre»).

Verb

tendre

1. estendre entre dos punts.
2. tibar
3. parar, posar, per rebre o copsar.

   Tendre l'oreille, parar l'orella; tendre un piège, posar una trampa.

4. tendir

Adjectiu

tendre inv. ‎(plural tendres)

1. tendre

Occità

• Etimologia: Del llatí tener.

Adjectiu

tendre m. ‎(femení tendra, plural masculí tendres, plural femení tendras o tendres [aranès])

1. tendre, tou.