tengués

Potser volíeu: tengues

Català

Verb

tengués

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb tenir.
2. (balear, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·gués (2)
• Anagrames: enutges, enutgés, seguent, següent

Català antic

Verb

tengués

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de tendre
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de tendre

Variants

• [1] tesés, tenés
• [2] tesés, tenés