tindre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: tindré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtin.dɾə/, occidental /ˈtin.dɾe/
  • Rimes: -indɾe
  • Etimologia: Variant de tenir.

Verb[modifica]

tindre trans., pron. ‎(pronominal tindre's)

  1. forma alternativa de tenir

Conjugació[modifica]

Igual que l'irregular tenir tot i que l'infinitiu sigui de la segona conjugació. S'utilitza el radical de tindre en la conjugació dels temps futur i condicional.

Paradigmes de flexió: tinc, , tenim

Notes[modifica]

El seu ús és més estès en català occidental, barceloní i en tarragoní. És una forma estàndard però tinguda per col·loquial on alterna amb un formal tenir.

Variants[modifica]

  • tendre, en septentrional i alguerès.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tin·dre (2)
  • Heterograma de 6 lletres (deinrt)
  • Anagrames: dintre, indret, tendir

Vegeu també[modifica]