tindre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: tindré


Català
[modifica]

Verb[modifica]

tin·dre trans., pron. ‎(pronominal tindre's)

  1. forma alternativa de tenir

Conjugació[modifica]

Igual que l'irregular tenir tot i que l'infinitiu sigui de la segona conjugació. S'utilitza el radical de tindre en la conjugació dels temps futur i condicional.

Paradigmes de flexió: tinc, , tenim

Notes[modifica]

El seu ús és més estès en català occidental, barceloní i en tarragoní. És una forma estàndard però tinguda per col·loquial on alterna amb un formal tenir.

Variants[modifica]

  • tendre, en septentrional i alguerès.

Vegeu també[modifica]