tindre

Potser volíeu: tindré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtin.dɾə/^ⓘ, occidental /ˈtin.dɾe/
• Rimes: -indɾe
• Etimologia: Variant de tenir.

Verb

tindre trans., pron. ‎(pronominal tindre's)

1. (col·loquial) Forma alternativa de tenir.

Conjugació

Igual que l'irregular tenir tot i que l'infinitiu sigui de la segona conjugació. S'utilitza el radical de tindre en la conjugació dels temps futur i condicional.

Segona conjugació amb formes velaritzades i alternança vocàlica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	tindre			haver tingut o tengut
gerundi	tenint			havent tingut o tengut
participi	tingut, tinguda, tinguts, tingudes
	tengut, tenguda, tenguts, tengudes						bal, alg
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tinc	tens	té	tenim	teniu	tenen
	tenc						bal, alg
imperfet	tenia	tenies	tenia	teníem	teníeu	tenien
passat simple	tinguí	tingueres	tingué	tinguérem	tinguéreu	tingueren
	tenguí	tengueres	tengué	tenguérem	tenguéreu	tengueren	bal
futur	tindré	tindràs	tindrà	tindrem	tindreu	tindran
	tendré	tendràs	tendrà	tendrem	tendreu	tendran	bal
condicional	tindria	tindries	tindria	tindríem	tindríeu	tindrien
	tendria	tendries	tendria	tendríem	tendríeu	tendrien	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tingui	tinguis	tingui	tinguem	tingueu	tinguin
	tinga	tingues	tinga			tinguen	occ
	tengui	tenguis	tengui	tenguem	tengueu	tenguin	bal, alg
imperfet	tingués	tinguessis	tingués	tinguéssim	tinguéssiu	tinguessin
		tinguesses		tinguéssem	tinguésseu	tinguessen
	tinguera	tingueres	tinguera	tinguérem	tinguéreu	tingueren	val
	tengués	tenguessis	tengués	tenguéssim	tenguéssiu	tenguessin	bal, alg
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	tingues	tingui	tinguem	tingueu	tinguin
	–	ten			teniu
	–	tin	tinga			tinguen	occ
	–	té	tengui	tenguem	tengueu	tenguin	bal
L'imperatiu «teniu» s'usa quan no hi ha un complement explícit. L'imperatiu «té», d'àmbit general, s'usa sense pronoms febles.

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	tinguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	teniva	tenives	teniva	tenívem	teníveu	teniven	n-occ, alg
futur	tengueré	tengueràs	tenguerà	tenguerem	tenguereu	tengueran	alg
condicional	tengueria	tengueries	tengueria	tengueríem	tengueríeu	tenguerien	alg
	tengueriva	tenguerives	tengueriva	tenguerívem	tengueríveu	tengueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		tingos	tingo				centr, n-occ
				tingam	tingau		occ
imperfet	tenguessi		tenguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... tingut o tengut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... tindre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... tingut o tengut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... tingut o tengut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... tingut o tengut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... tingut o tengut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... tindre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... tingut o tengut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... tingut o tengut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... tingut o tengut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: tinc, té, tenim
Vocal rizotònica: /i/, /e/

Notes

El seu ús és més estès en català occidental, barceloní i en tarragoní. És una forma estàndard, però tinguda per col·loquial on alterna amb un formal tenir.

Variants

• tendre, en septentrional i alguerès.

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·dre (2)
• Heterograma de 6 lletres (deinrt)
• Anagrames: dintre, indret, tendir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot