tenés

Potser volíeu: tenes

Català antic

Verb

tenés

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de tendre
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de tendre

Variants

• [1] tesés, tengués
• [2] tesés, tengués

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /teˈnes/, meridional /teˈneh/

Americà: alt /t(e)ˈnes/, baix /teˈneh/, austral /teˈnes/

• Rimes: -es

Verb

tenés

1. (voseo) segona persona del singular (vos) del present d’indicatiu del verb tener

Miscel·lània

• Síl·labes: te·nés (2)
• Anagrames: entes, estén, senté, tense, tensé, tesen