posseir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pu.səˈi/
balear /po.səˈi/, /pu.səˈi/
Occidental:  nord-occidental /po.seˈi/, valencià /po.seˈiɾ/

Verb[modifica]

posseir trans., pron. ‎(pronominal posseir-se)

  1. Tenir la pertinença d'alguna cosa, ser-ne propietari o gaudir-ne.
  2. (passiva) Estar dominat sense disposar de la voluntat.
  3. Tenir una relació sexual amb algú.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: posseeixo, posseeix, posseïm

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pos·se·ir (3)
  • Anagrama: pressió

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: posseir


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

posseir

  1. posseir (tenir la possessió)
    «Aquell usurer amava tant son fill, que tot quant podia feÿa, que 'l tengués pagat, e aytant com podia se sforçave a ajustar diners, per ço que faés a son fill posseir gran riquesa.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1367)

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]