Vés al contingut

posseir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /pu.səˈi/
balear /po.səˈi/, /pu.səˈi/
Occidental:  nord-occidental /po.seˈi/
valencià /po.seˈiɾ/, /po.seˈi/

Verb

[modifica]

posseir trans., pron. ‎(pronominal posseir-se)

  1. Tenir la pertinença d'alguna cosa, ser-ne propietari o gaudir-ne.
  2. (passiva) Estar dominat sense disposar de la voluntat.
  3. Tenir una relació sexual amb algú.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: posseeixo, posseeix, posseïm

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pos·se·ir (3)
  • Anagrama: pressió

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: posseir

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

posseir

  1. posseir (tenir la possessió)
    «Aquell usurer amava tant son fill, que tot quant podia feÿa, que 'l tengués pagat, e aytant com podia se sforçave a ajustar diners, per ço que faés a son fill posseir gran riquesa.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1367)

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]