duro

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

duro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de durar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb durar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb durar


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

duro m. ‎(femení dura, plural masculí duros, plural femení duras)

  1. dur

Nom[modifica]

duro m. ‎(plural duros)

  1. cinc pessetes

Verb[modifica]

duro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb durar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: du·ro (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈduː.roː/

Adjectiu[modifica]

dūrō

  1. datiu masculí singular de dūrus
  2. datiu neutre singular de dūrus
  3. ablatiu masculí singular de dūrus
  4. ablatiu neutre singular de dūrus