Vés al contingut
dugui
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dur
- [Que jo] dugui o duga; [jo] no dugui o duga.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dur
- [Que ell/ella/vostè] dugui o duga; [ell/ella/vostè] no dugui o duga.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dur
- Dugui o duga [ells/elles/vostès].
-