menar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfons: manà, manar, menà
Etimologia: Del llatí vulgar *mināre ‎(‘empaitar, conduir animals’), segle XII, de minārī ‎(‘amenaçar’).

menar trans., pron. ‎(pronominal menar-se)

Indicar el camí que es vol que segueixi un grup de persones o animals, incitant-los a seguir-lo.
Comunicar un camí amb un altre de més principal.

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	menar			haver menat
gerundi	menant			havent menat
participi	menat, menada, menats, menades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	meno	menes	mena	menem	meneu	menen
	mene						val
	meni						sept
	men			menam	menau		bal
imperfet	menava	menaves	menava	menàvem	menàveu	menaven
passat simple	mení	menares	menà	menàrem	menàreu	menaren
futur	menaré	menaràs	menarà	menarem	menareu	menaran
condicional	menaria	menaries	menaria	menaríem	menaríeu	menarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	meni	menis	meni	menem	meneu	menin
present	mene	menes	mene			menen	occ, bal
imperfet	menés	menessis	menés	menéssim	menéssiu	menessin
		menesses		menéssem	menésseu	menessen
	menàs	menassis	menàs	menàssim	menàssiu	menassin	bal
		menasses		menàssem	menàsseu	menassen	val, bal (1)
	menara	menares	menara	menàrem	menàreu	menaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	mena	meni	menem	meneu	menin
	–				menau		bal
	–		mene			menen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				menàvom	menavo		centr, n-occ
	menavi						sept
	menaia	menaies	menaia	menàiem	menàieu	menaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	meno	menos	meno	meneguem	menegueu		n-occ
imperfet	menessi						sept
	menessa						centr, n-occ
	meneguessa	meneguesses	menegués	meneguéssom	meneguéssou	meneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... menat
perfet				havem	haveu		... menat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... menar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... menar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... menat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... menat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... menat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... menat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... menat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... menar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... menar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... menat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... menat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... menat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... menat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... menat

Paradigmes de flexió: meno, mena, menem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

menar trans. ‎(present meno, passat mené, futur menaré)

menar