dus

Català

• Pronúncia: /ˈdus/
• Rimes: -us
• Homòfons: durs, duus
• Anagrama: sud

Verb

dus

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de dur

   [Tu] duus o dus.

2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dur

Occità

• Pronúncia: /ˈdys/

Àudio: Bearn

(fitxer)

Numeral

dus m. ‎(femení duas o dues [aranès])

1. (cardinal, gascó) forma alternativa de dos ‎(«dos»)