inculte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iŋˈkuɫ.tə/, occidental /iŋˈkuɫ.te/
• Etimologia: Del llatí incultus.

Adjectiu

inculte m. ‎(femení inculta, plural invariable incultes)

1. No conreat.

   «I és que la construcció de nova planta del lloc de Vilafranquesa no s'entendria sense la construcció del pantà de Tibi, imprescindible per a garantir el reg en unes terres incultes, que Pedro Franqueza, secretari d'Estat...decideix encarregar a Pedro Miralles.» ()

2. Sense educació.

   «És intolerable que, persones incultes, fins i tot grolleres, puguin dirigir un país.» ()

Traduccions

1

• Anglès: uncultivated ^(en)
• Castellà: inculto ^(es)
• Italià: incolto ^(it)
• Neerlandès: onbebouwd ^(nl)

2

• Anglès: uncivilized ^(en)
• Castellà: inculto ^(es)
• Italià: incolto ^(it)
• Portuguès: inculto ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cul·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (ceilntu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪŋˈkʊɫ.tɛ/

Adjectiu

inculte

1. vocatiu masculí singular de incultus