inculte

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /iŋˈkuɫ.tə/, occidental /iŋˈkuɫ.te/
  • Etimologia: Del llatí incultus.

Adjectiu[modifica]

inculte m. ‎(femení inculta, plural invariable incultes)

  1. No conreat.
    «I és que la construcció de nova planta del lloc de Vilafranquesa no s'entendria sense la construcció del pantà de Tibi, imprescindible per a garantir el reg en unes terres incultes, que Pedro Franqueza, secretari d'Estat...decideix encarregar a Pedro Miralles.» [1]
  2. Sense educació.
    «És intolerable que, persones incultes, fins i tot grolleres, puguin dirigir un país.» [2]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·cul·te (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Amparo Felipo, Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna, 2018
  2. Joan Granados, Juan Granados Riera, Un viatge de pluja, 2012


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ɪŋˈkʊɫ.tɛ/

Adjectiu[modifica]

inculte

  1. vocatiu masculí singular de incultus