bast

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbast/
• Rimes: -ast
• Homòfon: vast
• Etimologia: [Nom] Preromà probablement d'un substrat paracèltic *balsto- o *balgsto- cognat de l’occità bast i l’italià basto, segle XIII. Compareu amb el lituà bal̃nas ‎(‘sella’) i protogermànic occidental *bolstr ‎(‘coixí’), del protoindoeuropeu *bʰelǵʰ- ‎(‘inflar, encoixinar’).
• Etimologia: [Adjectiu] De l’antic bastar ‎(‘abastir’), segle XVII. L’evolució és a partir d'«abastat», «ben proveït», després «gruixut» i «sense finor» aplicat a teixits i a persones.

Nom

bast ¹ m. ‎(plural basts o bastos)

1. Albarda curta que porta una bèstia de càrrega.

Derivats

• baster

Compostos i expressions

• animal de bast

Traduccions

Albarda curta

• Anglès: packsaddle ^(en)
• Castellà: baste ^(es)
• Francès: bât ^(fr)

Adjectiu

bast ² m. ‎(femení basta, plural masculí basts o bastos, plural femení bastes)

1. (antic) abastat
2. Tosc, sense finor.

Traduccions

Sense finor

• Anglès: coarse ^(en)
• Castellà: basto ^(es)
• Francès: grossier ^(fr)

Verb

bast ²

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bastar.

Variants

• basto, baste, basti

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: bats

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Caló català

• Pronúncia: /ˈbast/
• Etimologia: Del romaní vast.

Nom

bast m.

1. mà

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33