bastar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bəsˈta/
Occidental: nord-occidental /basˈta/, valencià /basˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bastà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *bastare, del grec antic βαστάω ‎(bastáō, «portat, carregat»), segle XIV.

Verb[modifica]

bastar intr., pron. ‎(pronominal bastar-se)

  1. Ésser suficient, haver-n’hi prou.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: basto, basta, bastem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1