Vés al contingut

bastar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /bəsˈta/
Occidental: nord-occidental /basˈta/
valencià /basˈtaɾ/, /basˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bastà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *bastare («alçar, portar»), contracció del grec antic βαστάζω (bastázō, «portar un pes»); segle XIV.

Verb

[modifica]

bastar intr., pron. (pronominal bastar-se)

  1. Ésser suficient, haver-n’hi prou.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: basto, basta, bastem

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1