bastar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /bəsˈta/
Occidental:  nord-occidental /basˈta/
valencià /basˈtaɾ/, /basˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bastà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *bastare ‎(«alçar, portar»), contracció del grec antic βαστάζω ‎(bastázō, «portar un pes»); segle XIV.

Verb[modifica]

bastar intr., pron. ‎(pronominal bastar-se)

  1. Ésser suficient, haver-n’hi prou.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: basto, basta, bastem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1