bastant

Català

bastant inv. m. ‎(femení bastant o bastanta, plural masculí bastants, plural femení bastants o bastantes)

Suficient, que basta.
«La simple capacitat de mantenir un cavall o rossí era títol bastant per a pertànyer a l'estament de la noblesa.» (Josep Melià i Pericàs, Els mallorquins, 1967)
(calc del castellà) De quantitat o nombre més que suficient, superior al valor regular.
«Aquí hi ha bastant de cocaïna, bastant de morfina i una mica d'inversió entre els vegetarians, torrats d'aigua de coco.» (Josep M. de Sagarra, La ruta blava, 1964)

Tradicionalment invariable, el femení és d’ús recent i en un llenguatge més col·loquial.
Pot anar seguit de la preposició de, en el qual cas és invariable en gènere.

bastant

Prou, de manera suficient, que basta.
«No era bastant que mon pare finís, que també la mare caigué malalta.» (Josep Lozano Lerma, Crim de germania, 1980)
(calc del castellà) En quantitat, nombre o grau més que regular o suficient, superior al que és normal.
«Un altre tema que vaig treballar bastant va ser el retrat de gent.» (Gabriel Lacomba, Estenopeica és estenopeica.es, 2009)

bastant