bastant
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /bəsˈtan/, balear /bəsˈtant/, /bəsˈtan/
- Occidental: nord-occidental /basˈtan/, valencià /basˈtant/, /basˈtan/
Adjectiu[modifica]
bastant inv. m. (femení bastant o bastanta, plural masculí bastants, plural femení bastants o bastantes)
- Suficient, que basta.
- «La simple capacitat de mantenir un cavall o rossí era títol bastant per a pertànyer a l'estament de la noblesa.» (Josep Melià i Pericàs, Els mallorquins, 1967)
- (calc del castellà) De quantitat o nombre més que suficient, superior al valor regular.
- «Aquí hi ha bastant de cocaïna, bastant de morfina i una mica d'inversió entre els vegetarians, torrats d'aigua de coco.» (Josep M. de Sagarra, La ruta blava, 1964)
Notes[modifica]
- Tradicionalment invariable, el femení és d’ús recent i en un llenguatge més col·loquial.
- Pot anar seguit de la preposició de, en el qual cas és invariable en gènere.
Adverbi[modifica]
bastant
- Prou, de manera suficient, que basta.
- «No era bastant que mon pare finís, que també la mare caigué malalta.» (Josep Lozano Lerma, Crim de germania, 1980)
- (calc del castellà) En quantitat, nombre o grau més que regular o suficient, superior al que és normal.
- «Un altre tema que vaig treballar bastant va ser el retrat de gent.» (Gabriel Lacomba, Estenopeica és estenopeica.es, 2009)
Sinònims[modifica]
- (suficient) a bastament, a bastança, bastantment, prou, suficientment
- (més que suficient) considerable (prou important), força (en bona quantitat)
Traduccions[modifica]
Traduccions
Verb[modifica]
bastant
- Gerundi del verb bastar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: bas·tant (2)