de

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: de-, dé-, DE, De,


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

de

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'alemany.


Català
[modifica]

Lletra de
  • Pronúncia(i): (preposició, àton) oriental /də/, occidental /de/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Pronúncia(i): (nom) /ˈde/
  • Rimes: -e

Preposició[modifica]

de

  1. Preposició per a denotar el cas genitiu (possessió o relació).
    la llei de Déu
  2. Preposició per a denotar el cas genitiu (relació).
    el germà de l'Enric.
  3. Preposició per a denotar el cas genitiu (composició o matèria).
    un vestit de seda.
  4. Preposició per a denotar el cas genitiu (part d'una massa o contingut).
    un got d'aigua.
  5. Preposició per a denotar el cas genitiu (nombre d'objectes).
    tres de les noies eren valencianes.
  6. Preposició per a denotar el cas genitiu (origen). Sovint adquireix la forma des o des de.
    vaig de Barcelona fins a Lleida.
  7. Preposició per a denotar el cas genitiu (objectivitat, assumpte de què tracta).
    la coronació de la reina.
  8. Preposició per a denotar el cas ablatiu (circumstancial).
  9. Preposició d'acusatiu que depèn d'una altra preposició.
    fora de la ciutat, després de tot.
  10. Per, per denotar causalitat.
    no pot respondre de la por que tenia.
  11. Per en oracions de passiva.
    fou enviat de part de l'ajuntament.
  12. Per, per denotar l'exercici actual d'algun càrrec o títol.
    està de regidor en Tarragona.
  13. Per a, per denotar finalitat.
    una ploma d'escriure.
  14. Amb, per denotar la fi d'alguna acció.
    picar de peus, d'intent.
  15. Preposició per a regir infinitius en el sentit del gerundi llatí.
    és hora de dinar.
  16. Preposició per a determinar el temps.
    és de nit o és de dia.
  17. Preposició per a regir noms precedits d'un adjectiu, amb la finalitat de reforçar l'expressió.
    la tonta de la teva filla és qui ho ha trencat.
  18. Preposició per a denotar il·lació o inferència.
    de la seva explicació se conclou que està en contra nostra.
  19. Com, usat com a conjunció comparativa.
    et parlo de tu a tu.
  20. Entre quan s'acompanya de la preposició a.
    hi estaré de dos a tres.
  21. En.
    fou ferit de la cama.
  22. Cada, per a denotar distribució quan s'acompanya de la preposició en.
    menjava cireres de dos en dos.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

de f. ‎(plural des)

  1. Nom que es dóna a la lletra d o D.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈde/

Nom[modifica]

de f. ‎(plural des)

  1. Lletra d/D.

Preposició[modifica]

de

  1. de


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /de/
  • Etimologia: Del castellà de, de l'anglès dee, del francès , del grec ντι ‎(di), del llatí o de l'anglès ди o дэ ‎(de). (Nom)

Nom[modifica]

de ‎(acusatiu de-on, plural de-oj, acusatiu plural de-ojn)

  1. (Kálmán Kalocsay) forma alternativa de do

Sinònims[modifica]


Llatí
[modifica]

Preposició[modifica]

‎(usat amb un ablatiu)

  1. (relacionat amb un lloc) de, des de (un lloc més elevat)
  2. (relacionat amb el temps) desprès de, de (durant)
  3. (relacionat amb la procedència) de
  4. (relacionat amb una partició) de
  5. (relacionat amb una transformació) de
  6. (relacionat amb un objecte) de
  7. (relacionat amb una causa) per

Compostos i expressions[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈde/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Article[modifica]

de

  1. uns, unes, article indefinit plural
  2. article partitiu (no es tradueix)

Relacionats[modifica]

Nom[modifica]

de f. ‎(plural des)

  1. de (lletra)

Preposició[modifica]

de

  1. de

Variants[modifica]

  • d', davant de vocal