de
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Multilingüe[modifica]
Símbol[modifica]
de
Català[modifica]
- Pronúncia(i): (preposició, àton) oriental /də/, occidental /de/
|
(fitxer) |
Preposició[modifica]
de
- Preposició per a denotar el cas genitiu (possessió o relació).
- la llei de Déu
- Preposició per a denotar el cas genitiu (relació).
- el germà de l'Enric.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (composició o matèria).
- un vestit de seda.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (part d'una massa o contingut).
- un got d'aigua.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (nombre d'objectes).
- tres de les noies eren valencianes.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (origen). Sovint adquireix la forma des o des de.
- vaig de Barcelona fins a Lleida.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (objectivitat, assumpte de què tracta).
- la coronació de la reina.
- Preposició per a denotar el cas ablatiu (circumstancial).
- Preposició d'acusatiu que depèn d'una altra preposició.
- fora de la ciutat, després de tot.
- Per, per denotar causalitat.
- no pot respondre de la por que tenia.
- Per en oracions de passiva.
- fou enviat de part de l'ajuntament.
- Per, per denotar l'exercici actual d'algun càrrec o títol.
- està de regidor en Tarragona.
- Per a, per denotar finalitat.
- una ploma d'escriure.
- Amb, per denotar la fi d'alguna acció.
- picar de peus, d'intent.
- Preposició per a regir infinitius en el sentit del gerundi llatí.
- és hora de dinar.
- Preposició per a determinar el temps.
- és de nit o és de dia.
- Preposició per a regir noms precedits d'un adjectiu, amb la finalitat de reforçar l'expressió.
- la tonta de la teva filla és qui ho ha trencat.
- Preposició per a denotar il·lació o inferència.
- de la seva explicació se conclou que està en contra nostra.
- Com, usat com a conjunció comparativa.
- et parlo de tu a tu.
- Entre quan s'acompanya de la preposició a.
- hi estaré de dos a tres.
- En.
- fou ferit de la cama.
- Cada, per a denotar distribució quan s'acompanya de la preposició en.
- menjava cireres de dos en dos.
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
Termes relacionats
Traduccions[modifica]
Possessió
Origen
Ablatiu
Per (causalitat)
Rector d'infinitius
Il·lació
Nom[modifica]
de f. (plural des)
Traduccions[modifica]
Lletra d/D
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
Viquipèdia
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈde/
Nom[modifica]
de f. (plural des)
Preposició[modifica]
de
Esperanto[modifica]
Nom[modifica]
de (acusatiu de-on, plural de-oj, acusatiu plural de-ojn)
- (Kálmán Kalocsay) forma alternativa de do
Sinònims[modifica]
Llatí[modifica]
Preposició[modifica]
dē (usat amb un ablatiu)
- (relacionat amb un lloc) de, des de (un lloc més elevat)
- (relacionat amb el temps) desprès de, de (durant)
- (relacionat amb la procedència) de
- (relacionat amb una partició) de
- (relacionat amb una transformació) de
- (relacionat amb un objecte) de
- (relacionat amb una causa) per
Compostos i expressions[modifica]
Termes relacionats
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈde/
|
(fitxer) |
Article[modifica]
de
Relacionats[modifica]
Nom[modifica]
de f. (plural des)
- de (lletra)
Preposició[modifica]
de
Variants[modifica]
- d', davant de vocal
Categories:
- Símbols multilingües
- Codis de llengua
- Preposicions en català
- Substantius femenins en català
- Substantius femenins en castellà
- Preposicions en castellà
- Derivats del castellà a l'esperanto
- Derivats de l'anglès a l'esperanto
- Derivats del francès a l'esperanto
- Derivats del grec a l'esperanto
- Derivats del llatí a l'esperanto
- Derivats de l'anglès al rus
- Substantius en esperanto
- Preposicions en llatí
- Articles en occità
- Substantius en occità
- Preposicions en occità