de
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Contingut
Multilingüe[modifica]
Símbol[modifica]
de
Català[modifica]
Nom[modifica]
de f. (plural des)
Traduccions[modifica]
Lletra d/D
Preposició[modifica]
de
- Preposició per a denotar el cas genitiu (possessió o relació) [1][2][3][4]. Per exemple, la llei de Déu.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (relació) [3][4]. Per exemple, el germà de l'Enric.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (composició o matèria) [1][2][3][4]. Per exemple, un vestit de seda.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (part d'una massa o contingut) [1][2][3][4]. Per exemple, un got d' aigua.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (nombre d'objectes) [3]. Per exemple, tres de les noies eren valencianes.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (origen) [1][2][3][4]. Per exemple, vaig de Barcelona fins a Lleida. Sovint adquireix la forma des o des de.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (objectivitat, assumpte de què tracta) [2][3][4]. Per exemple, la coronació de la reina.
- Preposició per a denotar el cas ablatiu (circumstancial) [1][2][3][4].
- Preposició d'acusatiu quen depen d'una altra preposició [2][3][4]. Per exemple, fora de la ciutat, després de tot.
- Per, per denotar causalitat [1][2][3][4]. Per exemple, no pot respondre de la por que tenia.
- Per en oracions de passiva [2][4]. Per exemple, fou enviat de part de l'ajuntament.
- Per, per denotar l'exercici actual d'algun càrrec o títol [2][3][4]. Per exemple, està de regidor en Tarragona.
- Per a, per denotar finalitat [2][3][4]. Per exemple, una ploma d' escriure.
- Amb, per denotar la fi d'alguna acció [1][2]. Per exemple, picar de peus, d' intent.
- Preposició per a regir infinitius en el sentit del gerundi llatí [1][2][4]. Per exemple, és hora de dinar.
- Preposició per a determinar el temps [1][2][4]. Per exemple, és de nit o és de dia.
- Preposició per a regir noms precedits d'un adjectiu, amb la finalitat de reforçar l'expressió [1][2][3]. Per exemple, la tonta de la teva filla és qui ho ha trencat.
- Preposició per a denotar il·lació o inferència [1][2]. Per exemple, de la seva explicació se conclou que està en contra nostra.
- Com, usat com a conjunció comparativa [2]. Per exemple, et parlo de tu a tu.
- Entre quan s'acompanya de la preposició a [2][4]. Per exemple, estarè de dos a tres.
- En [2]. Per exemple, fou ferit de la cama.
- Cada, per a denotar distribució quan s'acompanya de la preposició en [2][3]. Per exemple, menjava cireres de dos en dos.
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
Termes relacionats
Traduccions[modifica]
Possessió
Ablatiu
Per (causalitat)
Rector d'infinitius
Il·lació
Vegeu també[modifica]
- De a la
Viquipèdia
Viquipèdia- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre de
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre de
Castellà[modifica]
- Pronúncia: /ˈde/
Nom[modifica]
de f. (plural des)
Llatí[modifica]
Preposició[modifica]
dē (usat amb un ablatiu)
- (relacionat amb un lloc) de, des de (un lloc més elevat)
- (relacionat amb el temps) desprès de, de (durant)
- (relacionat amb la procedència) de
- (relacionat amb una partició) de
- (relacionat amb una transformació) de
- (relacionat amb un objecte) de
- (relacionat amb una causa) per
Compostos i expressions[modifica]
Termes relacionats
