Vés al contingut

genitiu

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ʒə.niˈtiw/, occidental /d͡ʒe.niˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí genitivus, segle XIV.

genitiu m. (plural genitius)

  1. Cas gramatical que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.
    En llatí 'extremum provinciae («l'extrem de la província»)' es fa servir el genitiu de 'provincia («província»)'.
    En basc 'herriko etxea («la casa del poble»)' es fa servir el genitiu de 'herri («poble»)'.
    En finès 'talon ovi («la porta de la casa»)' es fa servir el genitiu de 'talo («casa»)'.
    (afegiu la traducció en català)

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

genitiu m. (femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)

  1. Relatiu al cas genitiu.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ge·ni·tiu (3)

Vegeu també

[modifica]