genitiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʒə.niˈtiw/, occidental /d͡ʒe.niˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí genitivus, segle XIV.

Nom

genitiu m. ‎(plural genitius)

1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.

   En el llatí 'extremum provinciae' (l'extrem de la província) s’usa el genitiu de 'provincia'.

   En el basc 'herriko etxea' (la casa del poble) s’usa el genitiu de 'herri'.

   .

Compostos i expressions

• genitiu saxó

Traduccions

Traduccions

• Anglès: genitive ^(en)
• Castellà: genitivo ^(es) m.

• Polonès: dopełniacz ^(pl) m.

Adjectiu

genitiu m. ‎(femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)

1. Relatiu al cas genitiu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: genitive ^(en)
• Castellà: genitivo ^(es)

• Francès: génitif ^(fr)
• Italià: genitivo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ge·ni·tiu (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot