genitiu
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
genitiu m. (plural genitius)
- Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.
- En el llatí 'extremum provinciae' (l'extrem de la província) s’usa el genitiu de 'provincia'.
- En el basc 'herriko etxea' (la casa del poble) s’usa el genitiu de 'herri'..
Compostos i expressions[modifica]
Traduccions[modifica]
Adjectiu[modifica]
genitiu m. (femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)
- Relatiu al cas genitiu.
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ge·ni·tiu (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, Optimot