Vés al contingut

genitiu

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ʒə.niˈtiw/, occidental /d͡ʒe.niˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí genitivus, segle XIV.

genitiu m. ‎(plural genitius)

  1. Cas gramatical que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.
    En llatí 'extremum provinciae ‎(«l'extrem de la província»)' es fa servir el genitiu de 'provincia ‎(«província»)'.
    En basc 'herriko etxea ‎(«la casa del poble»)' es fa servir el genitiu de 'herri ‎(«poble»)'.
    En finès 'talon ovi ‎(«la porta de la casa»)' es fa servir el genitiu de 'talo ‎(«casa»)'.
    (afegiu la traducció en català)

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

genitiu m. ‎(femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)

  1. Relatiu al cas genitiu.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ge·ni·tiu (3)

Vegeu també

[modifica]