genitiu

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Nom[modifica]

ge·ni·tiu m. (plural genitius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.
Ex: En llatí: "extremum provinciae " (traducció: "l'extrem de la província"); en aquest exemple provinciae és la forma genitiva de la paraula llatina provincia.
Ex: En euskera: "herriko etxea " (traducció: "la casa del poble"); en aquest exemple herriko és la forma genitiva de la paraula herri.

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

Adjectiu[modifica]

ge·ni·tiu m. (femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)

  1. Relatiu al cas genitiu.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Genitiu a la Wikipedia-logo.png Viquipèdia
  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre genitiu