acusatiu

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Nom[modifica]

a·cu·sa·tiu m. (plural acusatius)

  1. Forma que adopta una paraula, afegint el corresponent sufix al lexema, quan expressa sobre qui o què recau l'acció del subjecte en una frase.
    Ex: En llatí: "magister docet historiam" (traducció: "El mestre ensenya Història"); en aquest exemple historiam és la forma acusativa d'aquesta paraula.
    Ex: En llatí: "adire urbem" (traducció: "visitar la ciutat"); en aquest exemple urbem és la forma acusativa d'aquesta paraula.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

a·cu·sa·tiu m. (femení acusativa, plural masculí acusatius, plural femení acusatives)

  1. Que delata la culpabilitat d'algú.
  2. Que forma part de la part acusadora en un judici legal.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Acusatiu a la Wikipedia-logo.png Viquipèdia
  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre acusatiu
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre acusatiu