subjecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /subˈʒek.tə/, balear /subˈʒɛk.tə/

Occidental: nord-occidental /subˈʒɛk.te/, valencià /subˈd͡ʒɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del llatí subjectum, segle XIV.

Nom

subjecte m. ‎(plural subjectes)

1. Entitat oposada a objecte.

   Amb els resultats obtinguts per cada subjecte es confeccionaran els « mapes de la retina.

2. Allò sobre el que versa un discurs.

   Els subjectes tractats foren : Utilització de la Història per a l'educació moral ; Utilització de la disciplina i de l'autonomia dins la susdita educació ; Procediments més eficaços.

3. En sintaxi, part de la frase que no és el predicat, normalment qui fa l'acció.

Sinònims

• habitant, individu, persona, ànima, ésser
• tema, matèria

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Subjekt ^(de)
• Anglès: subject ^(en)
• Castellà: sujeto ^(es)

• Francès: sujet ^(fr)
• Italià: soggetto ^(it)

Adjectiu

subjecte m. ‎(femení subjecta, plural invariable subjectes)

1. Que segueix uns determinats criteris o que n'és dependent.

   La pintura...no està subjecta a cap norma i només és susceptible de consells.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: attached ^(en)
• Castellà: sujeto ^(es)

• Italià: subordinato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sub·jec·te (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊbˈjɛk.tɛ/

Adjectiu

subjecte

1. vocatiu masculí singular de subjectus