subjecte

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /subˈʒek.tə/, balear /subˈʒɛk.tə/
Occidental: nord-occidental /subˈʒɛk.te/, valencià /subˈd͡ʒɛk.te/

Nom[modifica]

sub·jec·te m. ‎(plural subjectes)

  1. Entitat oposada a objecte.
    Amb els resultats obtinguts per cada subjecte es confeccionaran els « mapes de la retina.[1]
  2. Allò sobre el que versa un discurs.
    Els subjectes tractats foren : Utilització de la Història per a l'educació moral ; Utilització de la disciplina i de l'autonomia dins la susdita educació ; Procediments més eficaços.[2]
  3. En sintaxi, part de la frase que no és el predicat, normalment qui fa l'acció.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

sub·jec·te m. ‎(femení subjecta, plural invariable subjectes)

  1. Que segueix uns determinats criteris o que n'és dependent.
    La pintura...no està subjecta a cap norma i només és susceptible de consells.[3]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Carreras, Pere, Pràctiques de percepció visual, Univ. Autònoma de Barcelona 1998, pàgina 10
  2. Criterion, 1929, p.421
  3. Lino Cabezas Gelabert, Luis Felipe Ortega De uhler, Anàlisi gràfica i representació geomètrica, Edicions Universitat Barcelona, pàgina 13


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /sʊbˈjɛk.tɛ/

Adjectiu[modifica]

subjecte

  1. vocatiu masculí singular de subjectus