subjecte
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /subˈʒek.tə/, balear /subˈʒɛk.tə/
- Occidental: nord-occidental /subˈʒɛk.te/, valencià /subˈd͡ʒɛk.te/
Nom[modifica]
subjecte m. (plural subjectes)
- Entitat oposada a objecte.
- Amb els resultats obtinguts per cada subjecte es confeccionaran els « mapes de la retina.[1]
- Allò sobre el que versa un discurs.
- Els subjectes tractats foren : Utilització de la Història per a l'educació moral ; Utilització de la disciplina i de l'autonomia dins la susdita educació ; Procediments més eficaços.[2]
- En sintaxi, part de la frase que no és el predicat, normalment qui fa l'acció.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
Adjectiu[modifica]
subjecte m. (femení subjecta, plural invariable subjectes)
- Que segueix uns determinats criteris o que n'és dependent.
- La pintura...no està subjecta a cap norma i només és susceptible de consells.[3]
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: sub·jec·te (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /sʊbˈjɛk.tɛ/
Adjectiu[modifica]
subjecte
- vocatiu masculí singular de subjectus