individu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.diˈβi.ðu/, balear /in.diˈvi.ðu/
Occidental:	nord-occidental /in.diˈβi.ðu/
	valencià /in.diˈvi.ðu/, /in.diˈβi.ðu/

• Etimologia: Del llatí indivĭdŭus ‎(«indivisible»), format pel prefix in- ‎(«negació») i l'arrel del verb dividere ‎(«partir, dividir»).

Nom

individu m. ‎(plural individus)

1. Persona membre d'un grup social, comunitat.

Traduccions

Persona membre d'un grup

• Anglès: individual ^(en)
• Castellà: individuo ^(es)
• Francès: individu ^(fr)
• Italià: individuo ^(it)

Nom

individu m. ‎(plural individus, femení indivídua)

1. Persona de la qual es desconeix el seu nom i altres dades particulars.

Traduccions

Persona de la qual es desconeix el seu nom

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·du (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot