individual

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /in.di.βi.ðuˈaɫ/, /in.di.vi.ðuˈaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí individualis, segle XV.

Adjectiu

individual inv. ‎(plural individuals)

1. Propi de l'individu o que li pertany.

Traduccions

individual [1] (propi de l'individu)

• Anglès: individual ^(en)
• Castellà: individual ^(es)
• Francès: individuel ^(fr), individuelle ^(fr)

• Italià: individuale ^(it)
• Llatí: individui ^(la) proprium

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·du·al (5)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˌɪndɪˈvɪd͡ʒuəl/

  àudio (EUA)

Adjectiu

individual ‎(comparatiu more individual, superlatiu most individual)

1. individual, separat, particular

Nom

individual ‎(plural individuals)

1. individu

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.di.βiˈðwal\, meridional \iŋ.di.βiˈðwal\

Americà: alt /in.di.biˈdwal/, baix \iŋ.di.βiˈðwal\, austral \in.di.βiˈðwal\

• Rimes: -al

Adjectiu

individual inv. ‎(plural individuales)

1. individual

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·dual (4)