individual

Català

• Pronúncia: /in.di.βi.ðuˈaɫ/, /in.di.vi.ðuˈaɫ/
• Etimologia: Del llatí individualis

Adjectiu

in·di·vi·du·al inv. (plural individuals)

1. propi de l'individu o que li pertany

Traduccions

    individual [1] (propi de l'individu)

Anglès: individual (en) Castellà: individual (es) Francès: individuel (fr), individuelle (fr)

Italià: individuale (it) Llatí: individui (la) proprium

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre individual
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre individual

Anglès

• Pronúncia: /ˌɪndɪˈvɪd͡ʒuəl/ àudio (EUA) (?)

Adjectiu

individual (comparatiu more individual, superlatiu most individual)

1. individual, separat, particular

Castellà

• Pronúncia: /in.di.βiˈðwal/

Adjectiu

in·di·vi·dual inv. (plural individuales)

1. individual