individual

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.di.βi.ðuˈaɫ/, balear /in.di.vi.ðuˈaɫ/
Occidental:	nord-occidental /in.di.βi.ðuˈaɫ/
	valencià /in.di.vi.ðuˈaɫ/, /in.di.βi.ðuˈaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí individualis, segle XV.

Adjectiu

individual inv. ‎(plural individuals)

1. Propi de l'individu o que li pertany.

Traduccions

Propi de l'individu

• Anglès: individual ^(en)
• Castellà: individual ^(es)
• Francès: individuel ^(fr), individuelle ^(fr)
• Italià: individuale ^(it)
• Llatí: individui ^(la) proprium

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·du·al (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Anglès

• Pronúncia: /ˌɪndɪˈvɪd͡ʒuəl/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

individual ‎(comparatiu more individual, superlatiu most individual)

1. individual, separat, particular

Nom

individual ‎(plural individuals)

1. individu

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.di.βiˈðwal\, meridional \iŋ.di.βiˈðwal\

Americà: alt /in.di.biˈdwal/, baix \iŋ.di.βiˈðwal\, austral \in.di.βiˈðwal\

• Rimes: -al

Adjectiu

individual inv. ‎(plural individuales)

1. individual

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·dual (4)