subjectus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊbˈjɛk.tʊs/
• Etimologia: De subjiciō.

Adjectiu

subjectus m., subjecta f., subjectum n.

1. subjecte

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	subjectus	subjecta	subjectum		subjectī	subjectae	subjecta
Vocatiu	subjecte	subjecta	subjectum		subjectī	subjectae	subjecta
Acusatiu	subjectum	subjectam	subjectum		subjectōs	subjectās	subjecta
Genitiu	subjectī	subjectae	subjectī		subjectōrum	subjectārum	subjectōrum
Datiu	subjectō	subjectae	subjectō		subjectīs
Ablatiu	subjectō	subjectā	subjectō		subjectīs

Nom

subjectus m. ‎(genitiu subjectūs)

1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	subjectus	subjectūs
Vocatiu	subjectus	subjectūs
Acusatiu	subjectum	subjectūs
Genitiu	subjectūs	subjectuum
Datiu	subjectuī	subjectibus
Ablatiu	subjectū	subjectibus