tema

Potser volíeu: TEMA

Català

• Pronúncia: oriental /ˈte.mə/, occidental /ˈte.ma/
• Rimes: -ema
• Homòfon: témer
• Anagrames: mate, meta
• Etimologia: Del llatí thema, procedent del grec θέμα

Nom

te·ma m. ‎(plural temes)

1. Assumpte de què tracta una obra o discurs.
2. (lingüística) Part de l'oració que conté informació ja sabuda per l'interlocutor.
3. (col·loquial) Droga o relacions amoroses.
4. Lliçó d'un temari.
5. Melodia que serveix com a base d'una composició més llarga.

Sinònims

• arrel, radical.
• assumpte, matèria, qüestió.
• assumpte, motiu.
• assumpte, objecte.
• contingut.

Traduccions

Assumpte de què tracta una obra o discurs

• Anglès: topic ^(en), theme ^(en)
• Castellà: tema ^(es)
• Francès: thème ^(fr)

• Italià: tema ^(it)
• Llengua de signes catalana: TEMA ^(csc)

Part de l'oració

• Castellà: tema ^(es)

Droga, col·loquial

• Castellà: tema ^(es)

Lliçó d'un temari

• Castellà: tema ^(es)

• Llengua de signes catalana: TEMA ^(csc)

Melodia que serveix com a base

• Castellà: tema ^(es)

• Francès: thème ^(fr)
• Italià: tema ^(it)

Verb

te·ma

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb témer

1. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb témer

1. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb témer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: tema

Italià

Verb

tema

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de temere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de temere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de temere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de temere