obra

De Viccionari
Potser volíeu: obrà


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈɔ.βɾə/
Occidental:  nord-occidental /ˈɔ.βɾa/
valencià /ˈɔ.bɾa/, /ˈɔ.βɾɔ/
  • Rimes: -ɔbɾa
  • Homòfon: obre ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí opera ‎(«treball»), segle XII, doblet del cultisme òpera.

Nom[modifica]

obra f. ‎(plural obres)

  1. Resultat del treball creatiu d'una persona, si es tracta d'un escriptor és un escrit, si es tracta d'un escultor és una escultura, etc.
  2. Edifici en construcció.
    L'arquitecte ha anat a visitar l'obra.
  3. Representació teatral.
    Hem anat a veure l'obra que fan al teatre Principal.
  4. Conjunt de materials de construcció que agrupa: els maons, la pedra, el ciment.
    La casa del meu veí està feta d'obra, però la meva és de fusta.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

obra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obrar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obrar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈo.βɾa\
Americà: alt /ˈo.bɾa/, baix \ˈo.βɾa\

Nom[modifica]

obra f. ‎(plural obras)

  1. obra

Verb[modifica]

obra

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb obrar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb obrar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre obra