obre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: obré


Català
[modifica]

Verb[modifica]

o·bre ‎(infinitiu obrir)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obrir
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obrir

Verb[modifica]

o·bre ‎(infinitiu obrar)

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obrar

Interjecció[modifica]

obre

  1. (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que es col·loqui a la dreta.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]