Vés al contingut

meta

De Viccionari
Potser volíeu: meta-

Català

[modifica]
Meta marcada amb roig.
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɛ.tə/ⓘ, occidental /ˈme.ta/
  • Rimes: -ɛta
  • Etimologia: [1] Del llatí mēta, segle XIX.
  • Etimologia: [2] Reducció infantil de mameta, diminutiu de mama.

meta f. ‎(plural metes)

  1. Línia, generalment marcada a terra, que ha d'assolir un corredor en una competició.
  2. Fita que una persona vol assolir.
  3. (futbol) porteria
  4. (beisbol) base de meta
  5. Fita, generalment en forma de columna o de con, que els antics romans col·locaven a cada extrem d'un circ per indicar el lloc per on havien de voltar els cavalls.

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

meta f. ‎(plural metes)

  1. (familiarment) mamella

Verb

[modifica]

meta

  1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb metre.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb metre.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb metre.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: me·ta (2)
  • Anagrames: mate, tema

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈme.ta/
Americà: alt /ˈme.t(a)/, baix /ˈme.ta/

meta f. ‎(plural metas)

  1. meta, objectiu
  2. (esports de pilota) porteria
  3. (beisbol) base de meta

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: me·ta (2)

Vegeu també

[modifica]
  • meta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 juny 2014].

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmeː.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *meh₁- («mesurar»).

mēta f. ‎(genitiu mētae)

  1. fita, con
  2. límit, meta

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu mēta mētae
Vocatiu mēta mētae
Acusatiu mētam mētās
Genitiu mētae mētārum
Datiu mētae mētīs
Ablatiu mētā mētīs


Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=meta&oldid=2239400»