límit

Potser volíeu: limit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɫi.mit/
• Etimologia: Del llatí limitis ‎(«marge d'una finca, frontera»), segle XV.

Nom

límit m. ‎(plural límits)

1. Lloc on acaba una superfície, una successió d'elements o una situació.
2. Part extrema d'un territori.

Sinònims

• final, vora, termini
• frontera

Traduccions

Traduccions

• Albanès: kufi ^(sq) m., cak ^(sq) m.
• Alemany: Grenze ^(de) f., Begrenzer ^(de) m.
• Anglès: limit ^(en)
• Àrab: حَدّ‎ ^(ar) m.
• Armeni: սահման ^(hy) ‎(sahman)
• Búlgar: гра́ница ^(bg) f. ‎(grànitsa), ограниче́ние ^(bg) n. ‎(ogranitxènie)
• Castellà: límite ^(es)
• Coreà: 제한 ^(ko) ‎(jehan)
• Danès: grænse ^(da) c.
• Eslovac: medza ^(sk) f., limit ^(sk) m.
• Eslovè: omejitev ^(sl) f.
• Esperanto: limito ^(eo)
• Estonià: piirang ^(et)
• Finès: raja ^(fi)
• Francès: limite ^(fr)
• Georgià: ზღვარი ^(ka) ‎(zgvari)
• Grec: όριο ^(el) n. ‎(ório), σύνορο ^(el) n. ‎(sínoro)
• Grec antic: ὅρος ^(grc) m. ‎(hóros)
• Hindi: सीमा ^(hi) f.
• Hongarès: határ ^(hu)
• Ido: limito ^(io)
• Indonesi: batas ^(id)
• Italià: limite ^(it)
• Japonès: 限度 ^(ja)
• Llatí: terminus ^(la) m.
• Macedoni: граница ^(mk) f.
• Maori: tepe ^(mi)
• Neerlandès: grens ^(nl) f.
• Noruec: begrensning ^(no)
• Polonès: limit ^(pl) m.
• Portuguès: limite ^(pt) m.
• Romanès: limită ^(ro) f.
• Rus: преде́л ^(ru) m. ‎(predel), лими́т ^(ru) m. ‎(limit)
• Serbocroat: граница ^(sh), granica ^(sh)
• Telugu: హద్దు ^(te)
• Txec: mez ^(cs) f., limit ^(cs) m.
• Ucraïnès: межа́ ^(uk) f. ‎(mejà)
• Vietnamita: giới hạn ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: lí·mit (2)
• Anagrama: milit

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot