final

Català

• Pronúncia: /fiˈnaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí finalis, segle XIV.
• Anagrames: infla, inflà, nafil

Adjectiu

fi·nal inv. ‎(plural finals)

1. que acaba, conclou o perfecciona alguna cosa
2. tipus d'oració adverbial

Derivats

• contrafinal
• finalista
• finalitzar
• finalment

Traduccions

que acaba, conclou o perfecciona alguna cosa

• Alemany: endgültig ^(de)
• Anglès: final ^(en)
• Armeni: վերջին ^(hy) ‎(verdjín)
• Búlgar: последен ^(bg)
• Castellà: final ^(es)
• Danès: endelig ^(da)
• Finès: viimeinen ^(fi)
• Francès: final ^(fr) m., finale ^(fr) f., dernier ^(fr)
• Gallec: final ^(gl)
• Grec: τελικός ^(el) ‎(telikós)
• Grec antic: ἔσχατος ^(grc) ‎(éskhatos), λοῖσθος ^(grc) ‎(loîsthos)

• Hongarès: végső ^(hu)
• Italià: finale ^(it)
• Japonès: 終わりの ^(ja)
• Llatí: ultimus ^(la)
• Neerlandès: finaal ^(nl)
• Portuguès: final ^(pt)
• Rus: оконча́тельный ^(ru) ‎(okontxàtelni)
• Suec: slutgiltig ^(sv)
• Txec: poslední ^(cs), konečný ^(cs)
• Vietnamita: cuối ^(vi)
• Xinès: 最後 ^(zh) ‎(最后, zuìhòu)

Nom

fi·nal m. ‎(plural finals)

1. fi, última part d'alguna cosa

Traduccions

Fi, última part d'alguna cosa

• Alemany: Ende ^(de) n.
• Anglès: end ^(en), final ^(en) one
• Àrab: نِهَايَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: վերջ ^(hy) ‎(verdj)
• Basc: amai ^(eu)
• Belarús: кане́ц ^(be) m. ‎(kanets)
• Bretó: diwezh ^(br) m.
• Búlgar: край ^(bg) m.
• Castellà: final ^(es)
• Danès: ende ^(da)
• Eslovac: koniec ^(sk) m.
• Eslovè: konec ^(sl) m.
• Esperanto: fino ^(eo)
• Estonià: lõpp ^(et)
• Finès: pää ^(fi)
• Francès: fin ^(fr) f., bout ^(fr) m.
• Friülà: fin ^(fur)
• Gallec: fin ^(gl) m. f.
• Gal·lès: diwedd ^(cy)
• Georgià: დასასრული ^(ka) ‎(dassàsruli)
• Grec: τέλος ^(el) n. ‎(telos), πέρας ^(el) n. ‎(peras)
• Hebreu: סוֹף‎ ^(he) m.
• Hindi: अंत ^(hi) m.
• Hongarès: vég ^(hu)
• Indonesi: akhir ^(id), ujung ^(id)
• Islandès: endir ^(is)
• Italià: finale ^(it) m., fine ^(it) f.
• Japonès: 終了 ^(ja)
• Jiddisch: סוף‎ ^(yi) m.
• Kurd: dawî ^(ku)
• Letó: gals ^(lv) m.

• Lituà: pabaiga ^(lt) f., galas ^(lt) m.
• Llatí: finis ^(la) m. f., terminus ^(la) m., termen ^(la) n., exitus ^(la) m., extremum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: ACABAR ^(csc)
• Luxemburguès: Enn ^(lb) n.
• Macedoni: крај ^(mk) m.
• Maltès: tmiem ^(mt)
• Neerlandès: einde ^(nl) n.
• Occità: fin ^(oc)
• Persa: انتها‎ ^(fa)
• Polonès: koniec ^(pl) m.
• Portuguès: fim ^(pt)
• Retoromànic: fin ^(rm)
• Romanès: sfârșit ^(ro)
• Rus: коне́ц ^(ru) m. ‎(konets)
• Sànscrit: अन्त ^(sa) m.
• Sard: fine ^(sc), fini ^(sc)
• Serbocroat: крај ^(sh), kraj ^(sh) m.
• Sicilià: fini ^(scn)
• Suahili: mwisho ^(sw)
• Suec: slut ^(sv)
• Tadjik: охир ^(tg)
• Tagal: dulo ^(tl)
• Tai: จบ ^(th)
• Turc: son ^(tr)
• Txec: konec ^(cs) m.
• Ucraïnès: кіне́ць ^(uk) m. ‎(kinets)
• Urdú: انت‎ ^(ur) m.
• Való: fén ^(wa) f.
• Vènet: fin ^(vec) f.
• Vietnamita: chóp ^(vi)
• Xinès: 結束 ^(zh) ‎(结束, jiéshù)

Nom

fi·nal f. ‎(plural finals)

1. competició o prova última que determina el guanyador

Traduccions

competició o prova última que determina el guanyador

• Alemany: Finale ^(de) n.
• Anglès: final ^(en)
• Armeni: վերջնամրցում ^(hy) ‎(verdjnamrtxum)
• Búlgar: финал ^(bg) m.
• Castellà: final ^(es)
• Finès: loppuottelu ^(fi)
• Francès: finale ^(fr) f.
• Gallec: final ^(gl) f.
• Grec: τελικός ^(el) m. ‎(telikós)
• Hebreu: גְּמָר‎ ^(he) m.
• Hongarès: döntő ^(hu)
• Irlandès: ceannchluiche ^(ga) m.
• Islandès: úrslit ^(is) n. pl.

• Italià: finale ^(it) f.
• Japonès: 決勝戦 ^(ja)
• Llatí: finis ^(la) m. f., terminus ^(la) m., exitus ^(la) m., peractio ^(la) f.
• Neerlandès: finale ^(nl) f., eindronde ^(nl)
• Noruec: finale ^(no) m.
• Polonès: finał ^(pl) m.
• Portuguès: final ^(pt) f.
• Rus: фина́л ^(ru) m. ‎(final)
• Suahili: fainali ^(sw)
• Suec: final ^(sv) c.
• Txec: finále ^(cs) n.
• Vietnamita: chung kết ^(vi)
• Xinès: 決賽 ^(zh) ‎(决赛, juésài)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /fiˈnal/

Americà: alt /f(i)ˈnal/, baix /fiˈnal/

Adjectiu

fi·nal inv. ‎(plural finales)

1. final

Nom

fi·nal m. ‎(plural finales)

1. final

Nom

fi·nal f. ‎(plural finales)

1. final

Francès

• Pronúncia: /fiˈnal/

Adjectiu

final m. ‎(femení finale, plural masculí finals o finaux, plural femení finales)

1. final