final

Català

• Pronúncia: /fiˈnaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí finalis, segle XIV.
• Anagrames: infla, inflà, nafil

Adjectiu

fi·nal inv. ‎(plural finals)

1. que acaba, conclou o perfecciona alguna cosa
2. tipus d'oració adverbial

Traduccions

que acaba, conclou o perfecciona alguna cosa

• Anglès: final ^(en)
• Castellà: final ^(es)

• Francès: final ^(fr) m., finale ^(fr) f.
• Italià: finale ^(it)

Nom

fi·nal m. ‎(plural finals)

1. fi, última part d'alguna cosa

Traduccions

Fi, última part d'alguna cosa

• Anglès: end ^(en), final ^(en) one
• Castellà: final ^(es)
• Francès: fin ^(fr) f.

• Italià: finale ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: ACABAR ^(csc)

Nom

fi·nal f. ‎(plural finals)

1. competició o prova última que determina el guanyador

Traduccions

competició o prova última que determina el guanyador

• Anglès: final ^(en)
• Castellà: final ^(es)

• Francès: finale ^(fr) f.
• Italià: finale ^(it) f.

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /fiˈnal/

Adjectiu

fi·nal inv. ‎(plural finales)

1. final

Nom

fi·nal m. ‎(plural finales)

1. final

Nom

fi·nal f. ‎(plural finales)

1. final

Francès

• Pronúncia: /fiˈnal/

Adjectiu

final m. ‎(femení finale, plural masculí finals o finaux, plural femení finales)

1. final