fi

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: FI


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

fi

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del finès.


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /fi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia:
  • Nom: Del terme llatí fine ‎(«acabament, vora»).
  • Lletra: Del grec antic φῖ ‎(phî).
  • Adjectiu: Del terme llatí vulgar finum ‎(«portar a l'extrem»).

Nom[modifica]

fi m. ‎(plural fins)

  1. Objectiu, finalitat o motivació.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fi f. ‎(plural fins)

  1. Lloc on s'acaba una cosa.
  2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fi f. ‎(plural fis)

  1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec: φ ‎(f) Φ ‎(F).

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

fi m. ‎(femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

  1. Dit dels materials poc gruixuts.
  2. Extremadament dividit en partícules.
  3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
  4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adverbi[modifica]

fi

  1. finament

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

fi

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfi/
  • Etimologia: Del grec antic φῖ ‎(phî).

Nom[modifica]

fi f. ‎(plural fíes)

  1. fi (lletra grega)


Gal·lès
[modifica]

Pronom[modifica]

fi

  1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).


Italià
[modifica]

Nom[modifica]

 f. ‎(plural invariable)

  1. fi (lletra grega)