afinar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ə.fiˈna/
Occidental: nord-occidental /a.fiˈna/, valencià /a.fiˈnaɾ/

Verb[modifica]

afinar trans., pron. ‎(pronominal afinar-se)

  1. Donar a una cosa la perfecció de què és capaç.
  2. Posar les balances al fi.
  3. Trempar els instruments dels músics.
  4. Purificar els metalls en el gresol.
  5. Cantar, sonar amb afinació.
  6. (eivissenc) adonar-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: afino, afina, afinem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /a.fiˈnaɾ/
Americà: alt /a.f(i)ˈnaɾ/, baix /a.fiˈnaɾ/
  • Etimologia: De fino.

Verb[modifica]

afinar ‎(present afino, passat afiné, futur afinaré)

  1. afinar