afino

Català

• Pronúncia: oriental /əˈfi.nu/, occidental /aˈfi.no/
• Rimes: -ino
• Anagrames: afoni, afoní, fonia

Verb

a·fi·no

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afinar

   [Jo] afino, afine, afín o afini.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afinar

   [Que jo] afino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] afini o afine.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afinar

   [Que ell/ella/vostè] afino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] afini o afine.

Castellà

• Pronúncia: /aˈfi.no/

Verb

a·fi·no

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb afinar