afino

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈfi.nu/, occidental /aˈfi.no/
  • Rimes: -ino

Verb[modifica]

afino

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afinar
    [Jo] afino, afine, afín o afini.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afinar
    [Que jo] afino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] afini o afine.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afinar
    [Que ell/ella/vostè] afino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] afini o afine.

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈfi.no/
  • Rimes: -ino

Verb[modifica]

afino

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb afinar