perfecció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pər.fək.siˈo/, occidental /peɾ.fek.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí perfectio, segle XIV.

Nom

perfecció f. ‎(plural perfeccions)

1. Qualitat de perfecte.
2. En filosofia, grau màxim d'assoliment o completesa d'un ésser.

Derivats

• perfeccionar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Vollkommenheit ^(de) f.
• Anglès: perfection ^(en)
• Àrab: كَمَال‎ ^(ar) m.
• Castellà: perfección ^(es)
• Estonià: täiuslikkus ^(et)
• Finès: täydellisuus ^(fi)
• Francès: perfection ^(fr)
• Gallec: perfección ^(gl) f.
• Grec: τελειότητα ^(el) f. ‎(teliótita)
• Grec antic: τελειότης ^(grc) f. ‎(teleiótēs)
• Hongarès: tökéletesség ^(hu)

• Irlandès: foirfeacht ^(ga) f.
• Italià: perfezione ^(it)
• Japonès: 完全 ^(ja)
• Neerlandès: perfectie ^(nl) f.
• Polonès: doskonałość ^(pl) f.
• Portuguès: perfeição ^(pt) f.
• Romanès: perfecțiune ^(ro) f.
• Rus: соверше́нство ^(ru) n. ‎(soverxenstvo)
• Turc: mükemmellik ^(tr)
• Txec: dokonalost ^(cs) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: per·fec·ci·ó (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot