sonar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈna/
	balear /soˈna/, /suˈna/
Occidental:	nord-occidental /soˈna/
	valencià /soˈnaɾ/, /soˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: sonà
• Etimologia: Del llatí sonāre, segle XII.

Verb

sonar intr., trans.

1. Emetre so.

   Les campanes sonen.

2. Fer que un instrument musical produeixi el seu so.
3. Causar una impressió, un efecte vagament conegut.

   Em sona la seva cara.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	sonar			haver sonat
gerundi	sonant			havent sonat
participi	sonat, sonada, sonats, sonades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sono	sones	sona	sonem	soneu	sonen
	sone						val
	soni						sept
	son				sonau		bal, alg
				sonam			bal
imperfet	sonava	sonaves	sonava	sonàvem	sonàveu	sonaven
passat simple	soní	sonares	sonà	sonàrem	sonàreu	sonaren
futur	sonaré	sonaràs	sonarà	sonarem	sonareu	sonaran
condicional	sonaria	sonaries	sonaria	sonaríem	sonaríeu	sonarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	soni	sonis	soni	sonem	soneu	sonin
	sone	sones	sone			sonen	occ, bal
imperfet	sonés	sonessis	sonés	sonéssim	sonéssiu	sonessin
		sonesses		sonéssem	sonésseu	sonessen
	sonàs	sonassis	sonàs	sonàssim	sonàssiu	sonassin	bal
		sonasses		sonàssem	sonàsseu	sonassen	val, bal (1)
	sonara	sonares	sonara	sonàrem	sonàreu	sonaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	sona	soni	sonem	soneu	sonin
	–				sonau		bal, alg
	–		sone			sonen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				sonàvom	sonavo		centr, n-occ
	sonavi						sept
	sonaia	sonaies	sonaia	sonàiem	sonàieu	sonaien	n-occ
condicional	sonariva	sonarives	sonariva	sonarívem	sonaríveu	sonariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sono	sonos	sono	soneguem	sonegueu		n-occ
imperfet	sonessi		sonessi				sept, alg
	sonessa						centr, n-occ
	soneguessa	soneguesses	sonegués	soneguéssom	soneguéssou	soneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sonat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sonar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sonat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sonat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sonat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sonat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sonar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sonat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sonat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sonat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: sono, sona, sonem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

• sonable

Sinònims

• (musical) tocar

Traduccions

Emetre so

• Anglès: sound ^(en)
• Castellà: sonar ^(es)
• Francès: sonner ^(fr)
• Gallec: soar ^(gl)
• Italià: suonare ^(it)

Ser vagament conegut

• Anglès: sound familiar ^(en)
• Castellà: sonar ^(es)
• Francès: être familier ^(fr)
• Gallec: soar ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·nar (2)
• Anagrames: ornàs, raons, ronsa, sorna

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot