sono

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɔ.nu/, occidental /ˈsɔ.no/
• Rimes: -ɔno

Verb

sono

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sonar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sonar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sonar

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsoː.no/

Verb

sono

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de essere ‎(«sóc»)
2. tercera persona plural (loro, essi/esse) del present d'indicatiu de essere ‎(«són»)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔ.noː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *swen- («sonar»).

Verb

sonō ‎(1a present^?), sonās ‎(2a present), sonāre ‎(infinitiu), sonuī ‎(perfet), sonitum ‎(supí)

1. sonar

Derivats

assonō circumsonō cōnsonō dissonō exsonō insonō intersonō

obsonō personō praesonō resonō sonābilis sonāns sonāx

sonitō sonitus sonor sonus subsonō