sonara

De Viccionari
Potser volíeu: sonarà, sonará, soñara, soñará


Català
[modifica]

Verb[modifica]

sonara

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb sonar
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb sonar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: so·na·ra (3)


Castellà
[modifica]

Peninsular: /soˈna.ɾa/
Americà: alt /s(o)ˈna.ɾa/, baix /soˈna.ɾa/

Verb[modifica]

sonara

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb sonar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb sonar

Miscel·lània[modifica]