sonàreu

Potser volíeu: sonareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈna.ɾəw/
	balear /soˈna.ɾəw/, /suˈna.ɾəw/
Occidental:	/soˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

sonàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de sonar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sonar

Miscel·lània

• Síl·labes: so·nà·reu (3)
• Heterograma de 7 lletres (aenorsu)
• Anagrames: anouers, enrosau, reanuso