tocar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /tuˈka/, balear /toˈca/, /tuˈka/
Occidental: nord-occidental /toˈka/, valencià /toˈkaɾ/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Homòfons: tocà, tucà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic.

Verb[modifica]

tocar trans., intr., pron. ‎(pronominal tocar-se, intransitiu tocar-hi)

  1. Posar els dits o una altra part exterior del cos fregant un altre cos.
  2. Arribar, estirant-se, a entrar en contacte amb un cos.
  3. Fer sonar un instrument musical.
  4. Caure en sort.
  5. Ésser d'obligació i càrrec d'algú.
  6. (valencià, mallorquí, menorquí) Trucar, (a la porta, per telèfon).
  7. (voleibol) Entrar en contacte, un jugador, amb la pilota amb qualsevol part del cos de la cintura cap amunt.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: toco, toca, toquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /toˈkaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈkaɾ/, baix /toˈkaɾ/

Verb[modifica]

tocar trans., intr. ‎(present toco, passat toqué, futur tocaré)

  1. tocar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: to·car (2)