tocar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /tuˈka/
Occidental: nord-occ. /toˈka/, val. /toˈkaɾ/
  • Homòfons: tocà, tucà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic.

Verb[modifica]

to·car trans., intr., pron. ‎(pronominal tocar-se, intransitiu tocar-hi)

  1. Posar els dits o una altra part exterior del cos fregant un altre cos.
  2. Arribar, estirant-se, a entrar en contacte amb un cos.
  3. Fer sonar un instrument musical.
  4. Caure en sort.
  5. Esser d'obligació i càrrec d'algú.
  6. (voleibol) Entrar en contacte, un jugador, amb la pilota amb qualsevol part del cos de la cintura cap amunt.

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

  • "a tocant": Molt a la vora.

Conjugació[modifica]

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • tocar. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tocar
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre tocar

Castellà[modifica]

Verb[modifica]

to·car trans., intr. ‎(present toco, passat toqué, futur tocaré)

  1. tocar