croat

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kɾuˈat/, balear /kɾoˈat/, /kɾuˈat/

Occidental: /kɾoˈat/

• Rimes: -at
• Anagrames: actor, cartó, cotar, crató, tocar, torca, torcà, troca
• Etimologia:

[1] (de creu) Participi de l'antic croar ‎(«creuar»). Com a moneda podria venir de crou ‎(«creu»), però segons el numismàtic Mateu i Llopis, és d'origen saxó.

[2] (de Croàcia) Del serbocroat Hr̀vāt, d’origen incert, doblet de corbata via l’italià.

Adjectiu

cro·at m. ‎(femení croada, plural masculí croats, plural femení croades)

1. (antic) creuat

Nom

cro·at m. ‎(plural croats)

1. Guerrer de les croades, cavaller cristià que volia treure territoris als musulmans en nom de la religió.
2. Tipus de moneda medieval catalana.

Traduccions

Guerrer de les croades

• Anglès: crusader ^(en)
• Castellà: cruzado ^(es)

• Francès: croisé ^(fr)
• Italià: crociato ^(it)

Moneda medieval

• Castellà: croat ^(es)

Adjectiu

cro·at m. ‎(femení croata, plural masculí croats, plural femení croates)

1. Es diu d'alguna cosa que es originari o que es troba relacionat amb Croàcia.

Traduccions

Relatiu a Croàcia

• Castellà: croata ^(es)

Nom

cro·at m. ‎(plural croats, femení croata)

1. Persona originaria de Croàcia.
2. (masculí singular) Llengua eslava parlada a Croàcia i a Bòsnia i Hercegovina.

Traduccions

Originari de Croàcia

• Castellà: croata ^(es)

Llengua de Croàcia

• Castellà: croata ^(es)

Vegeu també

• Edició del Viccionari en croat
• Entrades en croat al Viccionari en català
• Croat a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot