jouer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ʒwe/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí jŏcare (atestat en Plaute), variant no deponent del llatí clàssic jŏcari ‎(«bromejar, passar el temps en activitats de lleure»»), que més endavant va adquirir les accepcions de «divertir-se, jugar», substituint ludēre en llatí medieval.

Verb[modifica]

jouer

  1. jugar
    Ces enfants jouent ensemble.—«Aquests nens juguen junts.»
  2. tocar
    Elle joue le piano.—«Ella toca el piano.»
  3. interpretar, representar
    -Jouer une ouverture à grand orchestre.—«Interpretar una obertura amb tota l'orquestra.»
    -Jouer une comédie—«Representar una comèdia.»
  4. tenir, representar
    Il joua un grand rôle dans ces événements.—«Ell va tenir un paper destacat en els esdeveniments.»
  5. jugar, especular
    -Jouer en Bourse.—«Jugar en borsa»
    -Il joue sur la rente.—«Especula amb la renda.»
  6. imitar
    Cette étoffe joue la soie.—«Aquest material imita la seda.»
  7. emprar, fer servir
    Jouer du couteau.—«Fer servir el ganivet.»
  8. moure's
    Ce ressort joue en sens inverse de l’autre.—«Aquest ressort es mou en sentit invers a l'altre.»
  9. aplicar-se
    Dans ce cas-là, la convention peut jouer.—«En aquest cas s'hi pot aplicar la convenció.»
  10. (d'ús poètic) recrear-se, entretenir-se
    Un rayon de soleil qui se joue dans les arbres.—«Un raig de sol que es recrea entre els arbres.»
  11. burlar-se
    Il m’a longtemps fait des promesses, donné des espérances, il se jouait de moi.—«Fa molt de tems que em feia promeses, em donava esperances, se'n burlava de mi.»
  12. enganyar
    Il le joue depuis trois ans, en lui faisant espérer cet emploi.—«Ell l'enganya des de fa tres anys fent que tingui esperança per aconseguir aquesta feina.»

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]