jugar

De Viccionari
Potser volíeu: JUGAR


Català
[modifica]

Oriental:  /ʒuˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /d͡ʒuˈɣa/, valencià /d͡ʒuˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: jugà
  • Etimologia: Del català antic jogar amb tancament de la vocal per influència de la iod inicial, del llatí vulgar *iocāre, de iocārī per canvi de conjugació, segle XIV.

Verb[modifica]

jugar intr., trans., pron. ‎(pronominal jugar-se)

  1. Divertir-se duent a terme una activitat, usualment en un marc de regles que creen un petit món al marge de la realitat.
  2. Fer broma, provocar.
  3. Apostar sobre alguna cosa en concret.
  4. (esports de pilota) Disputar una prova o un encontre d'un esport de pilota, dos o més esportistes o equips, per determinar-ne el guanyador.
  5. (esports de pilota) Mantenir la pilota, la bola o el disc de manera reglamentària dintre el camp de joc fent passades, llançaments, recepcions, etc.
  6. (habitualment jugar a) Practicar, un esportista o un equip, un determinat esport de pilota.
  7. (habitualment jugar de) Intervenir en un encontre d'una manera determinada o ocupant una determinada posició.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: jugo, juga, juguem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • jugar-se-la
  • jugar-s'hi
  • jugar al gat i a la rata = perseguir-se sense èxit
  • jugar amb foc = arriscar-se
  • jugar brut = no seguir les normes, voler el mal a algú altre

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ju·gar (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \xuˈɣaɾ\, meridional \huˈɣaɾ\
Americà: alt /x(u)ˈɡaɾ/, baix \huˈɣaɾ\, austral \xuˈɣaɾ\

Verb[modifica]

jugar intr., trans. ‎(present juego, passat jugué, futur jugaré)

  1. jugar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ju·gar (2)