provocar

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /pɾu.βuˈka/, balear /pɾo.voˈca/, /pɾu.vuˈka/
Occidental: nord-occidental /pɾo.βoˈka/, valencià /pɾo.voˈkaɾ/, /pɾo.βoˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: provocà
  • Etimologia: Del llatí provocāre ‎(«cridar pe fer sortir»), format pel prefix pro- ‎(«cap endavant») i el verb vocare ‎(«cridar,apel·lar»).

Verb[modifica]

pro·vo·car trans.

  1. Incitar algú a fer una cosa.
  2. Suscitar, ser la causa d'un fet.
  3. (col·loquial dialectal) vomitar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: provoco, provoca, provoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Compostos i expressions[modifica]

  • (antic) provocar a vòmit - tenir nàusees

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

pro·vo·car trans. ‎(present provoco, passat provoqué, futur provocaré)

  1. provocar