induir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /in.ðuˈi/, valencià /in.ðuˈiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Homòfon: induí
  • Etimologia: Del llatí inducere.

Verb[modifica]

induir trans.

  1. Instigar, persuadir, moure a algú a fer quelcom.
  2. Ocasionar, donar motiu perquè s'esdevingui un fet.
  3. Inferir una veritat que és comuna a diversos fets.
  4. Produir el fenomen de la inducció electromagnètica.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: indueixo, indueix, induïm

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·du·ir (3)

Vegeu també[modifica]