provoco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

pro·vo·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de provocar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb provocar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb provocar


Castellà
[modifica]

Peninsular: \pɾoˈβo.ko\
Americà: alt /pɾoˈbo.k(o)/, baix \pɾoˈβo.ko\

Verb[modifica]

pro·vo·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb provocar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈproː.wɔ.koː/
  • Etimologia: Del prefix pro- ‎(«cap endavant») i el verb vocare ‎(«cridar,apel·lar»).

Verb[modifica]

prōvocō ‎(present?), prōvocāre ‎(infinitiu), prōvocāvī ‎(perfet), prōvocātum ‎(supí)

  1. provocar
  2. excitar
  3. reptar
  4. apel·lar