provoco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

pro·vo·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de provocar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb provocar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb provocar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

pro·vo·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb provocar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

prōvocō ‎(present?), prōvocāre ‎(infinitiu), prōvocāvī ‎(perfet), prōvocātum ‎(supí)

  1. Jo provoco.
  2. Jo excito algú.
  3. Jo repto algú.
  4. Jo apel·lo.