enganyar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əŋ.ɡəˈɲa/, balear /əŋ.ɟəˈɲa/, /əŋ.ɡəˈɲa/
Occidental: nord-occidental /eŋ.ɡaˈɲa/, valencià /eŋ.ɡaˈɲaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: enganyà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *ingannare ‎(«escarnir»), segle XII, de ganīre ‎(«bordar, renyar»).

Verb[modifica]

en·ga·nyar trans., pron. ‎(pronominal enganyar-se)

  1. Fer caure algú en una trampa o error.
  2. Trair la confiança dels altres.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: enganyo, enganya, enganyem

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]