estafar

From Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: ESTAFAR


Català
[edit]

  • Pronúncia:
Oriental: /əs.təˈfa/
Occidental: nord-occidental /es.taˈfa/, valencià /es.taˈfaɾ/
  • Etimologia: Del castellà estafar, segle XVII, de l’italià staffare ‎(«perdre els estreps»), de staffa ‎(«estrep»), per la condició en què queda un genet que perd l’estrep.
  • Anagrames: afartes, afartés

Verb[edit]

es·ta·far trans.

  1. Enganyar a algú per robar-lo o no pagar el que correspon.

Conjugació[edit]

Sinònims[edit]

Traduccions[edit]

Vegeu també[edit]