estafar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ESTAFAR


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əs.təˈfa/
Occidental: nord-occidental /es.taˈfa/, valencià /es.taˈfaɾ/
  • Etimologia: Del castellà estafar, segle XVII, de l’italià staffare ‎(«perdre els estreps»), de staffa ‎(«estrep»), per la condició en què queda un genet que perd l’estrep.
  • Anagrames: afartes, afartés

Verb[modifica]

es·ta·far trans.

  1. Enganyar a algú per robar-lo o no pagar el que correspon.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]