estafar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ESTAFAR


Català
[modifica]

Oriental: /əs.təˈfa/
Occidental: nord-occidental /es.taˈfa/, valencià /es.taˈfaɾ/
Informal: nord-occidental /as.taˈfa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: estafà
  • Etimologia: Del castellà estafar, de l'italià staffare ‎(«perdre els estreps»), de staffa ‎(«estrep»), per la condició en què queda un genet que perd l’estrep, segle XVII.

Verb[modifica]

estafar trans.

  1. Enganyar a algú per robar-lo o no pagar el que correspon.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estafar