defraudar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /də.fɾəwˈða/
Occidental: nord-occidental /de.fɾawˈða/, valencià /de.fɾawˈðaɾ/

Verb[modifica]

de·frau·dar trans.

  1. Trencar la confiança, no complir amb les expectatives.
    ...tenia consciència del que les multituds esperaven de la seva actuació, i mai no les defraudà.[1]
  2. Cometre frau fiscal.
    Es ressenya a l'AJD del 23 de juny de 1877 que l'empleat Evarist Martínez va defraudar uns «12.000 duros» (60.000 pessetes).[2]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Joan Fuster, Obres completes: Llengua, literatura, historia, 1968
  2. Yolanda Blasco-Martel, Carles Sudrià Triay, Banc de Barcelona, 1874-1920, Decadència i fallida, Edicions Universitat Barcelona, 2016