pagar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: PAGAR


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /pəˈɣa/, balear /pəˈʝa/, /pəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /paˈɣa/, valencià /paˈɣaɾ/

Verb[modifica]

pa·gar trans., pron. ‎(pronominal pagar-se)

  1. Donar el preu estipulat per un producte o servei.
  2. Tornar un deute.
    Ara ja t'he pagat tot el que et devia.
  3. Patir un càstig o una venjança.
    Pagaràs el que m'has fet!

Compostos i expressions[modifica]

  • Pagar amb la mateixa moneda - Venjar-se o castigar de forma similar a com s'ha sofert el greuge inicial.
  • Qui paga mana - Indica que el pagador estableix les condicions del tracte.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pago, paga, paguem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: pagar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

pagar

  1. pagar

Conjugació[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \paˈɣaɾ\
Americà: alt /p(a)ˈɡaɾ/, baix \paˈɣaɾ\

Verb[modifica]

pa·gar trans., pron. ‎(pronominal pagarse, present pago, passat pagué, futur pagaré)

  1. pagar