pago

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈpa.ɣu/, balear /ˈpa.ɣo/, /ˈpa.ɣu/

Occidental: /ˈpa.ɣo/

• Etimologia: Del llatí pāvō en nominatiu. La variant paó prové de l’acusatiu pāvōnem.

Nom

pa·go m. ‎(plural pagos)

1. paó

Verb

pa·go

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pagar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pagar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pagar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \ˈpa.ɣo\

Americà: alt /ˈpa.ɡo/, baix \ˈpa.ɣo\

Verb

pa·go

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb pagar

Llatí

• Pronúncia: /ˈpaː.ɡoː/

Nom

pāgō

1. datiu singular de pāgus
2. ablatiu singular de pāgus