pagus

Llatí

• Pronúncia: /ˈpaː.ɡʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *pak («sòlid, fixe»), d'on es va generar el significat «estaca fixada al terra per delimitar un camp» i posteriorment va designar el camp en general, l'espai natural, com a oposició a la ciutat.

Nom

pāgus m. ‎(genitiu pāgī)

2a declinació -us, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pāgus	pāgī
Vocatiu	pāge	pāgī
Acusatiu	pāgum	pāgōs
Genitiu	pāgī	pāgōrum
Datiu	pāgō	pāgīs
Ablatiu	pāgō	pāgīs

1. camp, comunitat rural
2. comarca, regió

Derivats

• pāgānus
  • pāgānicus
  • pāgānismus
  • pāgānitās
• pāgātim
• pāgēnsis

Descendents

Anglès: peasant Castellà: pago, país, paisano Català: país Francès: pays Friülà: paîs Italià: paese

Occità: país Portuguès: país Romanès: pajais, pajis, paeis Sicilià: paisi Vènet: pajès