venjança

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bəɲˈʒan.sə/, balear /vəɲˈʒan.sə/

Occidental: nord-occidental /beɲˈʒan.sa/, valencià /veɲˈd͡ʒan.sa/, /beɲˈd͡ʒan.sa/

• Rimes: -ansa
• Etimologia: De venjar i el sufix -ança, segle XIII.

Nom

ven·jan·ça f. ‎(plural venjances)

1. Acció inferida per ressentiment d’una ofensa, d’un greuge, d’un dany.

Compostos i expressions

• donar venjança
• fer venjança
• la venjança és un plat que es serveix fred
• prendre venjança
• venjança de sang

Traduccions

Traduccions: venjança

• Alemany: Rache ^(de) f.
• Anglès: revenge ^(en)
• Castellà: venganza ^(es)
• Eslovac: pomsta ^(sk) f.
• Esperanto: venĝo ^(eo)

• Francès: vengeance ^(fr)
• Italià: vendetta ^(it)
• Polonès: zemsta ^(pl) f.
• Portuguès: vingança ^(pt) f.
• Rus: месть ^(ru) f. ‎(mest)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot