revenja
Potser volíeu: revenjà
Català
[modifica]- Pronúncia(i): (nom)
Oriental: central /rəˈβɛɲ.ʒə/, balear /rəˈvɛɲ.ʒə/ Occidental: nord-occidental /reˈβeɲ.d͡ʒa/ valencià /reˈveɲ.d͡ʒa/, /reˈβeɲ.d͡ʒa/
- Pronúncia(i): (verb)
Oriental: central /rəˈβeɲ.ʒə/ balear /rəˈveɲ.ʒə/, /rəˈvɛɲ.ʒə/ Occidental: nord-occidental /reˈβeɲ.d͡ʒa/ valencià /reˈveɲ.d͡ʒa/, /reˈβeɲ.d͡ʒa/
- Etimologia: De revenjar-se, segle XIX.
Nom
[modifica]revenja f. (plural revenges)
- Sinònim de venjança.
Verb
[modifica]revenja
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de revenjar-se.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb revenjar-se.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: re·ven·ja (3)